Introducció a les xarxes de sistemes informàtics

Què és una xarxa local d’ordinadors, una xarxa d’àrea metropolitana, una xarxa d’àrea ampla

Definicio de xarxa local: Una xarxa d’àrea local o LAN és un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu caràcter ‘local’ o de curta distància, com ara una casa, una oficina, un hotel, etc., és a dir, la seva extensió està limitada a uns 200 metres que podria arribar a 1 quilòmetre usant repetidors. Les tecnologies més emprades en LAN són Ethernet i Wi-Fi. En definitiva, una LAN, permet la connexió i/o comunicació de dues o més màquines.

Bàsicament una xarxa local d’ordinadors son un conjunt de PCs en una mateixa xarxa d’internet interconectats entre si ja sigui per a treballar o per altres coses. Un exemple molt clar seria la nostra classe.

Definició d’una xarxa d’àrea metropolitana: És una xarxa d’alta velocitat (banda ampla) que dóna cobertura a una àrea geogràfica extensa, proporciona capacitat d’integració de múltiples serveis mitjançant la transmissió de dades, veu i vídeo, sobre mitjans de transmissió tals com fibra òptica i parell trenat (MAN BUCLE), la tecnologia de parells de coure es posiciona com la xarxa més gran del món una excel lent alternativa per a la creació de xarxes metropolitanes, per la seva baixa latència (entre 1 i 50 ms), gran estabilitat i la manca d’interferències radioelèctriques, les xarxes MAN BUCLE, ofereixen velocitats de 10 Mbps, 20 Mbps, 45 Mbps, 75 Mbps, sobre parells de coure i 100 Mbps, 1 Gbps i 10 Gbps mitjançant Fibra Òptica.

Un exemple molt clar d’una xarxa MAN seria per exemple, una connexió d’internet que estigues disponible a tota la ciutat de Barcelona per als seus habitants.

Definició d’una xarxa d’àrea ampla: És un tipus de xarxa informàtica que destaca per la seva grandària, capaç de cobrir distàncies des de 100 Quilòmetres a 1000, així acostumen a ser WANs aquelles xarxes que traspassen límits municipals, regionals o estatals. Les WAN són formades per conjunts de LAN (xarxes petites). Normalment quan parlem de WAN parlem de xarxes d’operadores, científiques, governamentals, etc.

Una WAN és una xarxa punt a punt, és a dir, una xarxa de paquet commutat. Les xarxes WAN poden utilitzar sistemes de comunicació via satèl·lit o via ràdio. Va ser l’aparició dels portàtils i les PDA que van començar a introduir el concepte de xarxa sense fils.

Un exemple seria una xarxa WAN per a tots els habitants que viuen a Espanya.

Què son les xarxes públiques i les privades, que vol dir connexió punt privada punt a punt

Xarxa publica. Tothom. Una Xarxa d’Àrea Àmplia (Wide Àrea Network o WAN, de l’anglès), és un tipus de xarxa de computadores capaç de cobrir distàncies des d’uns 100 fins a uns 1000 km., Donant el servei a un país o un continent. Un exemple d’aquest tipus de xarxes seria RedIRIS, Internet o qualsevol xarxa en la qual no estiguin en un mateix edifici tots els seus membres (sobre la distància hi ha discussió possible).
Moltes WAN són construïdes per i per a una organització o empresa particular i són d’ús privat, unes altres són construïdes pels proveïdors d’Internet (ISP) per proveir de connexió als seus clients.

Xarxa privada. Alguna gent. Una xarxa d’àrea local, o xarxa local, és la interconnexió de diversos ordinadors i perifèrics. (LAN és l’abreviatura anglesa de Local Àrea Network, ‘xarxa d’àrea local’). La seva extensió està limitada físicament a un edifici oa un entorn de fins a 100 metres. La seva aplicació més estesa és la interconnexió d’ordinadors personals i estacions de treball en oficines, fàbriques, etc., per compartir recursos i intercanviar dades i aplicacions. En definitiva, permet que dues o més màquines es comuniquin.

VPN punto a punto:

Aquest esquema s’utilitza per connectar oficines remotes amb la seu central de l’organització. El servidor VPN, que posseeix un vincle permanent a Internet, accepta les connexions via Internet provinents dels llocs i estableix el túnel VPN. Els servidors de les sucursals es connecten a Internet utilitzant els serveis de la seva proveïdor local d’Internet, típicament mitjançant connexions de banda ampla. Això permet eliminar els costosos vincles punt a punt tradicionals (realitzats comunament mitjançant connexions de cable físiques entre els nodes), sobretot en les comunicacions internacionals. És més comú el següent punt, també anomenat tecnologia de túnel o tunneling.

Com està organitzada Internet? com ho fa per trobar, tant ràpidament, una adreça web que pot estar situada, físicament,a l’altre costat del mon?

Element bàsic: els Nodes. Podem imaginar que són uns ordinadors especials. Comunicats entre si amb xarxes d’alta velocitat. Nusos de comunicacions.

Les adreces I.P. (Internet Protocol) Permeten identificar cada un dels ordinadors connectats a la xarxa Ex. 192.168.0.1

No són habituals en l’ús individual. Però són els que “entenen” els routers dels nodes

Els dominis: Són noms associats als ordinadors de la xarxa. Un servidor de noms DNS domainname System) “tradueix” entre dominis i IP

Són necessaris uns convenis d’entesa entre els diferents nodes i d’aquests amb els ordinadors. Es denominen PROTOCOLS

IP (Internet Protocol): Té com a tasca l’encaminament i el lliurament de paquets al punt de destí.

TCP (Transmission Control Protocol): Aquest protocol està orientat a la connexió i permet que la informació es lliuri sense error a qualsevol altre ordinador de la xarxa.

Protocols d’aplicació: Son protocols específics de les aplicacions de internet.

TELNET: Permet connectar un ordinador amb un altre remot i gestionar els seus recursos com si s’estigués davant seu.

FTP: Permet la transferència remota de fitxers des d’un ordinador a un altre.

SMTP (Correu electrònic): Permet l’intercanvi de missatges entre usuaris. Un dels serveis més antics i potser el més utilitzat.

HTTP (WWW) (Protocol de transferència d’hipertext): Permet de forma senzilla l’accés a la informació disponible a internet.

La World Wide Web (teranyina mundial) és també coneguda com la web.

Aquest servei és el més potent per explorar i navegar per la informació disponible a Internet encara que consumeix molts recursos.

La web facilita una connexió uniforme i senzilla amb la qual usuaris amb pocs coneixements informàtics poden accedir als serveis d’informació disponibles a internet.

Aquest servei consisteix en l’existència de Servidors web que proporcionen informació als usuaris.

En Internet se emplean direcciones numéricas para identificar máquinas: las direcciones IP. Se representan por cuatro números, de 0 a 255, separados por puntos. Un servidor puede identificarse, por ejemplo, con la dirección IP 66.230.200.100. Como es más sencillo recordar un nombre, las direcciones se “traducen” a nombres. Los trozos “traducidos” se denominan nombres de dominio. El servicio encargado de la traducción es el DNS e identifica las numeraciones de los usuarios conectados

Què son els servidors DNS? on estan? tots estan a Internet o també poden estar en xarxes locals?

És un sistema de noms jeràrquic que funciona sobre una base de dades distribuïda. Permet que qualsevol sistema connectat a Internet o a una xarxa informàtica privada obtingui informació associada als noms de domini. En concret, l’ús més freqüent (tot i que no l’únic) és la traducció global dels noms de domini (com ara ca.wikipedia.org) a les adreces necessàries per al protocol IP. Això facilita molt l’ús d’aplicacions d’Internet, ja que evita que els usuaris hagin de memoritzar les adreces numèriques, i facilita el canvi d’adreces mantenint constant el nom de domini.

El DNS ofereix un servei vital a Internet i sense ell la navegació seria molt complicada (per no dir impossible), ja que les xarxes treballen amb IP per realitzar tasques com l’adreçament o l’encaminament, mentre que per als humans és molt més senzill treballar amb noms, com els que posem als URL o a les adreces de correu electrònic.

Un servidor DNS és simplement un ordinador o equip corrent programari DNS.

Es troben distribuïts per el planeta, s’utilitzen de manera global per internet o en xarxes locals depenent per a que les utilitzis.

Què vol dir que http és un protocol d’Internet? també ho és ftp? Què és un “protocol”?

Els dominis: Són noms associats als ordinadors de la xarxa. Un servidor de noms DNS domainname System) “tradueix” entre dominis i IP

Són necessaris uns convenis d’entesa entre els diferents nodes i d’aquests amb els ordinadors. Es denominen PROTOCOLS.

Protocols: Conjunt de regles que governen el format i el significat dels missatges que s’intercanvien:

IP (Internet Protocol): Té com a tasca l’encaminament i el lliurament de paquets al punt de destí.

TCP (Transmission Control Protocol): Aquest protocol està orientat a la connexió i permet que la informació es lliuri sense error a qualsevol altre ordinador de la xarxa.

Protocols d’aplicació: Son protocols específics de les aplicacions de internet.

TELNET: Permet connectar un ordinador amb un altre remot i gestionar els seus recursos com si s’estigués davant seu.

FTP: Permet la transferència remota de fitxers des d’un ordinador a un altre.

SMTP (Correu electrònic): Permet l’intercanvi de missatges entre usuaris. Un dels serveis més antics i potser el més utilitzat.

HTTP (WWW) (Protocol de transferència d’hipertext): Permet de forma senzilla l’accés a la informació disponible a internet.

Què és el protocol TCP/IP? només serveix per Internet o també es pot usar en connexions locals (entre dos ordinadors de l’aula, per exemple)? i el protocol UDP?

TCP/IP és un conjunt de protocols que cobreixen els diversos nivells del model OSI. Aquests protocols són utilitzats per tots els ordinadors connectats a internet, de manera que aquests puguin comunicar-se entre si. Cal tenir en compte que a Internet es troben connectats ordinadors de classes molt diferents i amb maquinari i programari incompatibles en molts casos, a més de tots els mitjans i formes possibles de connexió. Aquí es troba un dels grans avantatges del TCP/IP, car aquest protocol s’encarregarà que la comunicació entre tots sigui possible. TCP/IP és compatible amb qualsevol sistema operatiu i amb qualsevol tipus de maquinari.

Es pot utilitzar tant per a connexions locals com per internet. Es mes habitual la utilització per internet .

User Datagram Protocol (UDP) és un protocol del nivell de transport del model OSI, basat en l’intercanvi de datagrames. UDP permet l’enviament de datagrames a través d’una xarxa sense que s’hagi establert prèviament una connexió, ja que el mateix datagrama incorpora suficient informació d’adreçament a la seva capçalera. Tampoc té control ni confirmació del flux, per tant els paquets es poden avançar els uns als altres. Tampoc no se sap si els paquets han arribat correctament, ja que no té cap confirmació d’entrega o recepció.

Es pot utilitzar tant per a connexions locals com per internet.

Per què serveix un router (enrutador)? i una porta d’enllaç?

És un dispositiu de xarxa que reenvia paquets de dades entre xarxes de computadors. L’encaminador pertany al de nivell 3 del model OSI. Com que l’encaminador està connectat a dues o més línies de diferents xarxes, quan un paquet de dades ve d’una de les línies, el router llegeix la informació de direcció en el paquet i així determina la seva destinació final. Després usant una política d’enrutament dirigeix els paquets en funció de certs paràmetres (origen, destí, congestió, seguretat…) a la següent xarxa, aquest paquet va passant d’una xarxa a una altra fins a arribar al seu destí. Aquestes polítiques d’enrutament poden ser estàtiques (introduïdes manualment) o dinàmiques (RIP, BGP…). D’aquesta manera els encaminadors “dirigeixen el trànsit” a internet.

Una porta d’enllaç és un sistema de la xarxa que ens permet, a través de si mateix, accedir a una altra xarxa, o dit d’una altra manera, serveix d’enllaç entre dues xarxes …

El cas més clar és un router, un router no és un ordinador, no és un servidor, no és una cafetera és un router i una de les seves principals funcions és encaminar pel que es converteix en la porta d’enllaç de tot dispositiu que quedi connectat a ell.

Què és una xarxa virtual privada (VPN)?

És una tecnologia de xarxa que permet una extensió de la xarxa local sobre una xarxa pública o no controlada, com per exemple Internet.

Exemples comuns en són la possibilitat de connectar dues o més sucursals d’una empresa utilitzant com a vincle Internet; permetre als membres de l’equip de suport tècnic la connexió des de casa al centre de còmput, i que un usuari pugui accedir al seu equip domèstic des d’un lloc remot, com ara un hotel. Tot això, utilitzant la infraestructura d’Internet.

Requeriments bàsics:

  • Identificació d’usuari: les VPN han de verificar la identitat dels usuaris i restringir el seu accés a aquells que no es troben autoritzats.
  • Codificació de dades: les dades que es van a transmetre a través de la xarxa pública (Internet), abans han de ser xifrades, perquè així no puguin ser llegides. Aquesta tasca es realitza amb algorismes de xifrat com DES o3DES que només poden ser llegits per l’emissor i receptor.
  • Administració de claus: les VPN han d’actualitzar les claus de xifrat per als usuaris.
  • Nou algoritme de seguretat SEAL

Avantatges:

  • Integritat, confidencialitat i seguretat de dades.
  • Les VPN redueixen els costos i són senzilles d’utilitzar.
  • Facilita la comunicació entre dos usuaris en llocs distants.
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s